Vull fer vacances!
Plou a la ciutat. La Dana i el Mel, el seu millor amic, van cap a l’escola. La Dana li diu a en Mel que no vol anar a l’escola, que vol anar de vacances a un lloc que faci sol, es pugui banyar i estigui ple d’animals…. La Dana té la obsessió dels animals i a casa seva no n’hi deixen tenir… Parlant pel carrer veu una agència de viatges amb uns rètols lluminosos que diuen: Vols anar de vacances ara? El rètol lluminós es va encenent i apagant provocativament. La Dana, pensa que si… que ara mateix marxaria de vacances… mira l’escola, gira cua, travessa el carrer i entra a l’agència. Hi ha una dona asseguda a darrera d’una taula, és molt prima i porta un jersei amb ratlles vermelles i blanques. Amb una veu molt peculiar li demana què vol. La Dana li contesta que vol anar de viatge ara, a un lloc que faci calor i estigui ple d’animals… Molt bé nena, li diu la dona donant-li un prospecta amb la foto d’una illa tropical i fent-li una carícia a la galta. Ara ves cap a l’escola i veuràs que molt aviat faràs les vacances dels teus somnis… La nena agafa el prospecta, no gaire convençuda. Ja veu que aquella dona se la vol treure de sobre. Surt de l’agència mirant la foto d’aquella preciosa illa, posa el peu en un bassal i… cau a dins, com si fos un pou molt fons d’aigua que la xucla cap avall… s’espanta molt, no pot respirar, està tot fosc, s’ofegarà… li cauen les botes d’aigua, el gorro i l’impermeable…. comença a nedar cap amunt desesperada i per fi surt a la superfície. Respira acceleradament…. està al mig del mar.
D’un mar blau turquesa, brillant i immens… un gos apareix a darrera d’una onada, la crida bordant, la nena el mira al·lucinada, el gos s’hi acosta i l’estira per la roba…. la Dana el segueix. A davant tenen una illa. L’illa tropical del prospecta. Es posen a nedar i arriben a una platja de la petita illa… La nena no entén res, què ha passat? Aixeca el cap i damunt d’un turonet veu un far. Mira al gos i li diu:
- Anem al far, potser hi ha algú que ens podrà explicar què caram passa.
Entren al far… és preciós, talment una caseta meravellosa on viure, però no hi ha ningú… surten… i una veu des de dalt del far la crida. Hola Dana… aquella veu…? Es gira, el far de ratlles vermelles i blanques i aquella veu li recorden algú… Benvinguda, avui comences les teves vacances… La Dana no s’ho pot creure, el far parla, té cara, ulls, boca… marxa corrents i el gos la segueix… S’amaguen i el far des de lluny els tranquil·litza. No volies anar de vacances Dana, a un lloc que fes calor i estigués ple d’animals? Si, diu la Dana tímida, – Però així….? Així què? Respon el far… i continua: Va entreu, viureu aquí amb mi i junts passarem les vacances més extraordinàries que us pugueu imaginar. La Dana demana: I els meus pares? Els teus pares no pateixis, no s’enteraran de res… La Dana es mira el gos, somriu i li diu. Va entrem. I tots dos entren a dins. Em dic Dromi se sent que diu el far. La porta es tanca, s’està fent de nit i el far s’il·lumina i lentament comença a girar. És el far de l’illa.
