Un mapa desenterrat a la platja posa la Dana i en Micu rere la pista d’un tresor amagat a l’illa. L’aconseguiran trobar? I el què és mes important… valdrà la pena trobarlo?
La Dana i en Micu estan a la platja jugant. La Dana fa un forat molt gran i vol enterrar en Micu i que només tregui el cap. Com que en Micu no ho sap l’ajuda ben content a fer el forat. Quan ja és força gros es troben una capsa. Sembla un bagul antic. La Dana el treu i l’obre. A dins hi ha un mapa. El mapa del tresor! Està entusiasmada i en Micu també. La Dana el comença a estudiar, s’ubica i comença a seguir el mapa.
Passen per la jungla, s’enfilen per unes roques, passen una cascada, arriben a un riu rodejat de vegetació. Van per la vorera fins a uns taulons. Fent equilibris passen pels taulons que travessen el riu i enmig de la vegetació enganxada al riu troben una petita cabana de fusta. La Dana obre la porta i entra. Està ple de coses. Obre les finestres i al·lucina amb la cabanyeta. Hi ha una taula de fusta, cadires, un armari, pots, capses, baguls… sembla d’una altra època. Com si fos d’algun que hagués viscut allà feia molts anys. De l’armari en treu vestits antics. Es disfressa i disfressa a en Micu i juguen que la cabana és la seva casa i fan un sopar a la taula. Paren taula amb uns coberts molt pesats i vells. Remenant la Dana troba una arqueta molt pesada i quan l’obre, a dins, està ple de monedes i joies… és el tresor!
La Dana es torna boja amb el tresor i es posa joies, s’omple les butxaques de monedes, posa collarets al Micu i pensa que la Dromi es posarà contentíssima quan sàpiga que són immensament rics… no pot parar de jugar amb les joies, se les proba totes a davant d’un mirall, fa pilots de perles. Posa pedres precioses als plats i fa veure que és menjar… són tant boniques. Al cap d’una estona veu que s’ha fet tard i posa totes les joies a l’arqueta. La comença a arrossegar per endur-se-la. Pesa moltíssim. Enmig de la vegetació del riu veu que s’està fent de nit, l’arqueta pesa molt però no la vol deixar, li vol dur a la Dromi, és el seu tresor… en Micu
s’impacienta però espera a la Dana.
Quan estan als taulons travessant el riu, l’arqueta pesa massa i les fustes es trenquen i el tresor comença a relliscar per les fustes,mentre la Dana, amb totes les seves forces el subjecta. Mentre lluita perquè no caigui, va pensant com salvar-lo. Pot enviar al Micu a buscar a la Dromi i que els ajudi… pot mirar de trobar una corda, lligar l’arqueta i estirar-la des de la riba, o deixar la corda lligada i tornar demà…. Li fan mal les mans i veu com enmig dels arbres es va fent de nit ràpidament… i, finalment decideix deixar el tresor… mira com s’enfonsa i pensa que total… només era un tresor. I es posa a córrer cap al turonet amb en Micu.
Quan arriben, la Dromi ja té el llum engegat i està una mica preocupada. La Dana li explica perquè han arribat tant tard, que han trobat un tresor i que eren rics, i que li volia dur a la Dromi i així mai més serien pobres i tindrien diners per comprar tot allò que volguessin però que pesava massa i al final l’han hagut de deixar anar i s’ha enfonsat al riu. La Dromi escolta a la Dana atentament i li diu que han fet ben fet de deixar que s’enfonsés el tresor perquè, a l’illa no serveix de res tenir un tresor, no hi ha botigues ni res amb què gastarse els diners… tot el què necessiten està a la selva i ho poden agafar GRATIS… per tant no són pas pobres. La Dana ho entén però, era tant xulo tenir un tresor… La Dromi li diu que tornaran a fer un mapa, l’enterraran a la platja i els propers buscadors de tresors s’hauran de capbussar al riu per trobar-lo.
