Un dofí salva la Dana de l’atac d’un tauró però… qui salvarà ara al pobre dofí?. Els nostres amics a bord de la Dromi transformada en submarí, hauran de fer mans i mànigues per aconseguir-ho
Avui van a passar el dia a la platja. La Dana juga amb en Micu. Troben unes tortugues marines. La Dana neda amb elles. S’agafa a la closca i l’estiren per sota l’aigua. En Micu torna a la platja al cap d’una estona, està cansat de tant nedar. La Dana veu peixets de tots colors, estrelles de mar, cargols. Es punxa amb uns eriçons. Un petit pop se li enrosca a la cama i quan l’agafa per treure’l el pop deixa anar un raig de tinta negra i marxa nedant. La Dana es torna a agafar a les tortugues i cada cop estan més lluny i el fons és més avall. En Micu i la Dromi es veuen molt petits a la platja. Les tortugues van molt al fons i la Dana s’ha de deixar, no té prou aire i ha se sortir a fora a respirar. Les tortugues desapareixen enmig dels coralls. Sense les tortugues li costa nedar cap a la platja. Apareix una aleta al seu costat i la Dana s’espanta, és l’aleta d’un tauró… no sap si moure’s o no, l’aleta comença a fer cercles al seu voltant… la Dana sent com en Micu borda a la platja.
La Dromi amb els seus binocles veu la nena i l’aleta. Ràpidament es transforma en submarí. Fa pujar al Micu a dins i van a buscar la Dana abans no sigui massa tard. La Dana no pot estar més quieta perquè s’ofegarà, però no es vol moure i ja es comença a enfonsar. D’un salt un dofí surt del mar amb una rapidesa increïble. Comença a jugar i empipar el tauró. Aquest perd interès per la Dana i es posa a perseguir el dofí. La Dana veu com marxen nedant i en aquell moment arriba la Dromi que obrint l’escotilla la fa entrar. En Micu la rep saltant molt esverat i la Dromi, girant el cap endins i traient una ma amb una tovallola per assecar-la, la renya per la seva imprudència.
- Dana, ja saps que no t’has d’allunyar tant de la costa…
- Ho sento Dromi però les tortugues m’han dut molt lluny, era tant bonic…
I per la finestreta rodona del submarí veuen com el dofí els hi passa pel davant com si volgués jugar amb ells. Tots queden alleujats de què el tauró hagi marxat i decideixen seguir al dofí i donar un volt pel fons del mar.
De seguida perden el rastre del dofí que va molt ràpid, però hi ha animals tan bonics i espectaculars que gairebé ni se’n donen comte. Baixen fins al fons de tot i veuen uns peixos fluorescents. Quan pugen es topen amb un pop gegant gairebé tant gran com la Dromi… fa una mica de por… creuen bancs de peixos multicolors i de sobte, dues ombres passen rabent al seu costat. El dofí com una fletxa, mira d’escapar-se del tauró. La Dromi els segueix però van molt ràpids. El dofí s’esmuny per un vaixell antic enfonsat i el tauró el persegueix enfurismat, no és tant ràpid però és implacable. Al final l’atraparà…
Estan aterrats davant aquell drama quan de repent, la Dromi queda enganxada per darrera. No ha vist la cadena de l’àncora del vaixell enfonsat i ha quedat atrapada. La Dromi fa tots els possibles per desenganxar-se i la Dana, impotent veu com el tauró està a punt d’atrapar el dofí.
Una ombra a sobre li fa aixecar el cap, el pop està passant per sobre i la Dana, té una idea.
Agafa un tub, unes aletes i unes ulleres, obre l’escotilla i surt nedant, just a temps d’enganxar-se a la pota del pop i la comença a estirar. La Dromi s’ho mira estupefacta mentre continua lluitant per desenganxar-se de la maleïda cadena. El dofí passa per davant la Dana i en aquell moment, la Dana li clava una queixalada a la pota del pop amb totes les seves forces, i el pobre animal espantat, deixa anar un espès raig de tinta que ho enfosqueix tot per uns segons…
La Dromi veu com del núvol de tinta surt disparat el dofí que s’escapa, després apareix la Dana amb la cara plena de tinta, nedant cap a ella triomfalment i li obre l’escotilla perquè entri i pugui agafar aire. I finalment veuen com el tauró, surt de la foscor amb un pam de nas que se’n va a buscar alguna altra presa més fàcil. El pobre pop també ha desaparegut. La Dromi, per fi aconsegueix desempallegar-se de la cadena serrant-la amb el seu braç radial i alleujada posa rumb cap a la costa. Quan surten a la superfície del mar, el dofí salta a davant seu. La Dana i en Micu surten del submarí i el miren embadalits. El dofí s’acosta a la Dromi i la Dana només el pot tocar un momentet i donar-li les gràcies. De seguida marxa saltant i nedant cap a l’horitzó.
Al vespre, a dins el far, la Dana li demana a la Dromi perquè els dofins son bons i els taurons dolents.
La Dromi li explica que no hi ha animals bons ni dolents, sinó que hi ha animals que ens van més bé i d’altres més malament, però tots son bons i tots tenen una funció important, i nosaltres hem de vetllar perquè tots visquin en pau, també els taurons i així aconseguir l’equilibri. Mentrestant amb un cotó li intenta treure la tinta que li ha quedat enganxada per tot arreu a la Dana.
